Records de quan vaig començar a dibuixar...

Amb tres o quatre anys, ja dibuixava sota la taula del taller de la consulta del meu pare que era podòleg. Guixava amb ceres de tots colors els fulls d'un carbassa groguenc, que venien de les radiografies dels peus dels pacients. Aquella taula del taller la va conservar el meu pare mentre va tenir consulta, si t'ajupies podies veure els gargots multicolors de les potes que algun dia vaig fer. Podia estar-me hores i hores dibuixant al terra sense molestar. Ara, no podria dir que hi havia als dibuixos, suposo que persones, moltes persones. Sempre m'ha agradat dibuixar persones i la relació que tenen entre elles, no n'he fet massa cas dels objectes i dels animals. Amb vuit o deu anys, omplia llibretes de persones, famílies que mai no tindria, amb els retoladors d'aquella caixa infinita que em van regalar. A casa la meva mare, m'amagava de la mirada dels meus germans per dibuixar els meus móns. El dibuix era el meu refugi, m'hi he submergit moltes hores, escapant a la meva realitat, vivint altres vides imaginades.