BRUTUS: Queda't Estrató, si et plau, amb el teu amo. Ets un company d'aquells que saben mantenir l'estima, perquè has viscut no sense gust d'honor; agafa bé l'espasa, i gira el rostre, mentre m'hi llanço. Tu, Estrató, ¿vols fer-ho?
ESTRATÓ: Deu-me primer la mà, i... adéu-siau.
BRUTUS: Adéu bon Estrató. I, ara tu, Cèsar, ja pots estar tranquil; no et vaig matar ni amb la meitat del gust amb què jo em mato! (Es llança contra l'espasa i mor)
Entre l'acompliment d'un fet terrible i el primer impuls, l'espai de temps que és el mateix que un fastigós mal somni. Els instruments mortals i el nostre geni aleshores es troben en consell, i, a la manera d'un petit reialme, pateix l'estat de l'home una revolta.
